dimarts, 25 de gener de 2011

Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust

El dijous 27 de gener (19:30), a la Plaça del Rei de Barcelona, es farà un acte de record en memòria de les víctimes de l'Holocaust.

Sempre us durem al nostre cor.

dimecres, 1 de desembre de 2010

Khànuca Sameakh!



Amb els primers freds de debò hem arribat a Khànuca. Dies curts , tardes minúscules, final de tardor i l’hivern que se’ns planta a la cara tibant amb el seu rigor el somriure que tots portem per l'alegria de ser aquí. I cada any mostrem la nostra judeitat al món com és precepte commemorant el miracle de la llum que ja fa milenis va fer renéixer el nostre Beit Hamikdahs i va reafermar la nostra condició hebrea. Però també són tardes d'olor de cuina, on els bimuelos o sufganiot fregits i oliosos junt amb els latkes de patata es fan omnipresents. I Així anem tancant el cicle tardoral. Avui 24 de Kislev és la primera nit de Khànuca.

Khànuca Sameakh a tothom!

* Cat-Israel.org

dijous, 21 d’octubre de 2010

Entrevista a Toni Florido, President de Tarbut Terrassa

El dissabte 16 d'octubre es va publicar al Diari de Terrassa una entrevista al Toni Florido, president de Tarbut Terrassa.


* (Amplieu la foto per llegir la entrevista)
* Transcripció

dimarts, 19 d’octubre de 2010

Marxa per Gilad Shalit


El 25 de juny de 2006 va ser segrestat a Israel en Gilad Shalit.
Des d'aleshores, han passat més de quatre anys del seu captiveri a Gaza i en tot aquest temps no ha estat permès ni tan sols a la creu roja comprovar el seu estat de salut.

El proper diumenge 24 d'octubre es farà a Barcelona una marxa demanant el seu alliberament.

Fem una crida per solidaritzar-nos amb aquest noi i la seva família participant en aquest acte.

Per saber més detalls:
http://www.cibonline.org/gilad/gilad-ca.php

Moltes gràcies a tothom!

dilluns, 27 de setembre de 2010

Sucot i acte per la Pau


El Diari de Terrassa s'ha fet ressò de l'acte per la Pau organitzat per la comunitat Baha'i de Terrassa que es va fer el passat 22 de setembre, coincidint amb l'inici de Sucot.

L'acte va comptar amb la participació de diferents confessions religioses establertes a la ciutat i Tarbut Terrassa va tenir l'honor de representar a la comunitat jueva, procedint a la lectura del següent text:

Shalom!
Bona tarda a tothom.

Vull agrair en nom meu i de la meva comunitat aquesta amable invitació per participar en la commemoració del Dia Internacional per la Pau.

Res més convenient en el dia d'avui, doncs curiosament avui celebrem la festivitat de Sucot.
Aquesta festivitat te una doble vesant.
Una d'agraïment pels fruits que la Terra ens dona i una vessant de record. Recordem el viatge pel desert a la recerca d'un destí.

Tan una vessant com l'altre, tenen en comú l'agraïment i la felicitat, ingredients bàsics per la Pau.

Segons la tradició, hem de construir una cabana on viurem durant els 7 dies que dura la festivitat de Sucot.
Allà farem vida, menjarem i jugarem.

Igual com construïm una cabana, podem construir la Pau.
Tota construcció requereix d'esforç i fonaments. Però sobretot necessitem voluntat.
La mateixa voluntat que es va necessitar per travessar el desert durant 40 anys, serveix perquè la humanitat sencera faci el camí cap un món de Pau.

Les nostres ensenyances ens omplen el cor d'ètica, moral i bondat.
Quan fem una pregària, preguem per totes les nacions del món i el que sempre demanem és que aquestes nacions visquem en un món d'amor i Pau.

Sucot ve després de Iom Kipur, la festivitat més important en el nostre calendari. Pel Kipur demanem perdó i reflexionem en les nostres accions de passat i de futur i expressem la nostra voluntat per ser millors persones.
Sucot enllaça aquests moments d'introspecció amb el record de qui deixa enrere un passat negatiu. Un passat que vol esdevenir futur on el camí es ple de dificultats, un desert de 40 anys, però que culmina amb el sentiment d'esperança vers un futur millor pels nostres fills.

Avui, una petita representació de les nacions del món, expressem la nostra voluntat i esperança pq siguem capaços tots plegats de perseverar en el nostre camí en la recerca de la Pau.
Aquí, dins el que podríem considerar el nostre tabernacle expressem en veu alta allò que les dones i homes de bona voluntat ens uneix i que compartim amb les diferents visions del món:

Ose shalom bimromav, u berajamav, u yaasé Shalom alenu, ve al kol amo Israel , ve imru amen.

El que fa la pau a les alçades, que en la seva misericòrdia, faci descendre la pau sobre nosaltres, i sobre tot Israel, i responguem, Amen.

divendres, 17 de setembre de 2010

Iom Kipur



Aquest vespre comença Iom Kipur, el dia de l'expiació.
És la celebració més important del calendari jueu i comença el desè dia del mes de Tixrí, concretament quan cau el sol fins la sortida del primer estel del dia següent (aquest any coincideix amb el divendres a la tarda fins el dissabte a la nit).

Segons la tradició, abans del començament del Kipur es fa l'oració del Kol Nidrei, que consisteix en l'anulació de les promeses fetes pels homes a D'u i que no s'han complert.
Aquesta oració pretenia, entre altres motivacions, ajudar a la comunitat en temps de conversions forçoses, pogroms i demés situacions tràgiques.
Aquesta oració es farà abans de la posada del sol del divendres, just abans de l'inici del Iom Kipur.

Durant el Kipur, és tradició seguir les mateixes normes del sàbat així com també fer dejú.

Aquests són moments de reconciliació amb un mateix i amb els altres; per això és un dia important però no pas trist, doncs és la nostra oportunitat per ser millors persones.

divendres, 10 de setembre de 2010

Roix ha-Xanà al Diari de Terrassa



La comunitat ha celebrat a Terrassa el Roix ha-Xanà, fet del que s'ha fet ressò el Diari de Terrassa.
Tal com surt publicat, va ser una nit familiar que va aplegar una vintena d'amics.
Va ser una nit dolça i molt especial!

Xanà Tovà! Bon Any Nou!

dimecres, 8 de setembre de 2010

Xanà Tovà uMetukà! Bon i Dolç Any Nou 5771!


Feliç 5771!
Que aquest any nou que comença us sigui propici i dolç!
Desitjo que el passeu en companyia de les persones que estimeu i us estimen.
Una abraçada ben forta!

Xanà Tovà!!

dilluns, 30 d’agost de 2010

X JORNADA EUROPEA DE LA CULTURA JUEVA, ART I JUDAISME


Dissabte 4 i Diumenge 5 de setembre

De 10 a 14 h.
La Domus romana i les sitges del call.
Visita al nou jaciment arqueològic del carrer de la Fruita que conté Domus Romana del segle IV i unes sitges d'un magatzem medieval del Call Call.
Preu promocional: 1 €.
Informació i reserves: Tel: 932562122 reserves-mhcb@bcn.cat www.museuhistoria.bcn.cat



Diumenge 5 de setembre

11:00 h.
Inauguració i presentació de la Jornada Art i Judaisme "EL TEATRE I LA TORÀ. Moisès puja a l'escenari" a càrrec de Berty Tovías Wertheimer Director de ESTUDIS DE TEATRE. Escola Internacional de Teatre

12:30 h.
Aperitiu kosher style al Claustre del Palau del Lloctinent.
Arxiu de la Corona d'Aragó. Lloc: Palau del Lloctinent. Arxiu de la Corona d'Aragó. Plaça del Rei.

10 a 20h.
"Barcelona en l'alta Edat Mitjana (segles VIII.XIII)" Inclou una part dedicada al Call.
Lloc: Conjunt Monumental de la Plaça del Rei. (Museu d'Història de Barcelona).
Preu: Entrada lliure a partir de les 15h.
Informació: Tel: 932562122.

17:30 h.
"El ritme t'agafarà".
A càrrec de Tikun Klezmer Band. Espectacle de percussió per a nens i grans.
Lloc: Plaça del Rei.

19:30 h.
"La història del Kletzmer".
A càrrec de Tikun Klezmer Band. Programa interactiu i educatiu. Mitjançant actuacions i narracions Tikun ens explicarà com la música Klezmer dels immigrants jueus europeus va ser influenciada per la música popular nord-americana com el ragtime, les big bands, el teatre i el cabaret.
Lloc: Plaça del Rei.

21:00 h.
Cloenda

dijous, 26 d’agost de 2010

Roix ha-Xanà


S'acosta Roix ha-Xanà, l'Any Nou jueu.
Es celebra el primer i segon dia del mes de Tixrí (aquest any el 8 i 9 de setembre).

En aquesta festivitat es commemora la creació del món i de l'home, tal i com marca la tradició.

Aquests són dies d'introspecció i meditació i duren fins el Iom Kippur.

Pel que fa al menjar, és costum prendre pomes amb mel o sucre com a símbol i desig d'un nou any dolç, així com peix i magranes.

També es toca el xofar (una banya) i per la tarda es du a terme el rebuig dels pecats anant a un riu o cabdal d'aigua i recitant un oració.

Són dies de festa que es feliciten tot dient "Xanà Tovà!"

dijous, 17 de juny de 2010

Sefarad 1492


A tots els qui formem part de la xarxa de ciutats de Tarbut Sefarad, us vull fer partíceps del projecte que hem engegat de Tarragona estant i que vol commemorar la trista data en què s’ordenà sortir amb caràcter definitiu i sense excepció a tots els jueus, no només dels regnes peninsulars, sinó de tots aquells territoris que es trobessin sota el poder dels Reis Catòlics. Des del territori de Tarragona volem rememorar aquest viatge fet pels jueus cap a diferents rutes: “Els camins de Sefarad”. Camins que amb el projecte que presentem ens retornen de nou a la rada que va comprimir tant de sofriment. En les nostres ments hi ha l’anhel del “Retorn a Sefarad”.

Tots els qui estimem i respectem el Poble Jueu sentim de ben aprop la tragèdia de la pèrdua de Sefarad com a enclau de vida i d'enlluernadora cultura jueva. Mai més Sefarad no s'ha recuperat d'aquesta pèrdua ni tampoc mai més el Poble Jueu no ha oblidat pas la seva Expulsió. Avui procurem resseguir de nou el trajecte marí de la vergonya i, alhora, traçar estima i reparació vers un Poble que ens pot mostrar tres dons especials: el de la memòria, el del talent i el de saber sobreviure. Potser aquests tres dons responen a la cita de W. Churchill: Són una endevinalla, un misteri de la història envoltat en un enigma.

A la xarxa Tarbut hi convivim jueus, descendents de jueus, persones que senten el judaisme com a seu i gentils. Des de Tarbut Tarragona voldríem que tots plegats féssim possible que aquest viatge d’anada i retorn pogués, any rere any, esdevenir un record perenne de tribut per tots aquells que no van agenollar-se davant de la intolerància i van mantenir ferma la seva fe i identitat jueves.

Resto a la disposició de tots els que vulgueu més informació i desitjo que us feu vostre el projecte.

Miraculosa Miró Ripoll
Coordinadora del Projecte 1492

dissabte, 1 de maig de 2010

Lag BaOmer


Aquest dos de maig celebrem Lag BaOmer.

Lag BaOmer (en hebreu: ל"ג בעומר "dia trenta-tres del compte de l’Omer") és el nom que rep el dia 18 del mes de Iar. D'acord amb la tradició jueva, la tristesa i el pesar que acompanyen el Compte de l'Omer són interromputs en aquest dia.

L’Omer era una mesura d'ordi que s’ofrenava al Temple de Jerusalem, el segon dia de Pessakh i d’aquesta manera començava la collita en tota la terra d'Israel. Aquest dia el poble jueu començava a comptar 7 setmanes completes fins a la festivitat de Shavuot, en la qual portaven les primícies de les collites al Temple com ofrena, en aquest dia es recordava el lliurament de la Torà al Mont Sinaí.

Al segle II, en Lag BaOmer, va morir Rabí Simó Bar Iojai (Rashbi) l'alumne pròdig de Rabí Akiva, gran rabí, savi, místic i autor del Zohar. Abans de morir, va demanar als seus alumnes que aquest dia es convertís en una festivitat i dia d'alegria. Una altra raó per la qual es celebra és que hi va haver una plaga que va delmar als alumnes de Rabí Akiva matant-ne més de 24.000. Precisament el dia de Lag BaOmer les morts van acabar.

Per generacions se celebra aquest dia sortint als boscos amb arcs i fletxes i fent grans fogueres. Aquest costum s’originà a l’època de les guerres contra els Romans. A les zones ocupades d’Israel i després a tot el territori estava prohibit l'estudi de la Torà, per això els estudiants sortien al bosc per evitar les patrulles.

A Israel s'acostuma a visitar la tomba de Rabí Simó bar Iokhai a la ciutat de Merom, a la Galilea, al nord d'Israel. Milers de persones aquests dies converteixen la ciutat en una gran festa.

dilluns, 29 de març de 2010

Hag Pésakh Sameakh!


Pésakh és la festivitat jueva que commemora la sortida del poble jueu d'Egipte, és per tant una celebració de la Llibertat que aquest any es celebra del dia 30 de març fins el 6 d'abril.

La festivitat és un dels tres Xloxet HaRegalim (Festes de Pelegrinatge) del Judaisme, ja que durant l'època en què el Temple de Jerusalem existia, s'acostumava a pelegrinar al mateix i fer-hi ofrenes.

La festivitat dura set dies (vuit a la Diàspora), i durant la mateixa no es consumeixen aliments derivats de cereals (blat, ordi, sègol, civada...) fermentats, anomenats en hebreu Khamets. En el seu lloc, durant la festivitat s'acostuma a menjar Matsà, o pa àzim. Segons la tradició, el poble jueu va sortir d'Egipte amb molta pressa i sense temps de preparar-se, de manera que no hi va haver temps per deixar fermentar el pa pel camí.

Durant la primera nit de la festivitat (les dues primeres a la Diàspora) s'acostuma a dur a terme un tradicional sopar, anomenat Séder, durant el qual es llegeix la Hagadà on es relata la història de la sortida d'Egipte.
Aquest és un moment molt entranyable i familiar, esperat per tothom cada any.

Tothom te un Egipte que cal deixar enrere. Convidem a tothom a deixar enrere les preocupacions i mirar el futur amb il·lusió i esperança.

Així doncs amics, Hag Pésakh Sameakh!

dijous, 18 de març de 2010

Festival AVIV Sound 2010


La Comunitat Jueva ATID de Catalunya celebra aquest diumenge 21 de març el Festival Aviv Sound 2010. A partir de les 18 hores, a Lluísos de Gràcia, "art en estat pur, jueu i català". Com cada any, la Comunitat Jueva ATID de Catalunya organitza aquest festival d'art, música, teatre, dansa, poesia i molt més. Grans i petits troben el seu lloc a l'escenari. L'entrada costarà 10 euros.


Programa:

PRIMERA PART
Ens anem de casament
Amb els rikudim Tzadik katamar (música jasídica) Ani maamín i Hava nagulla. Coreografia d'estil jasídica ambientada en un shtetl en el qual es porta a terme un casament. Acompanyada
dels detalls que no poden faltar per a aquesta ocasió com la jupà i els vestits típics dels homes amb armilla, tzitziot i peies mentre que les dones porten faldilla i el cap cobert.
Dirigeix: Anat Kleinman Coreografia: Martin Piliponsky

La creació
Els joves de 9 a 12 anys representaran la seva particular manera d'explicar el mite de la creació
del món amb un espectacle molt colorit

Hour Glass; Eli Eli; Avinu Malkeinu / loka samasta
El cantant mexicà Alex Slucki cerca la fusió de temps, cultures i ritmes a través de la seva música amb el fi de portar una experiència capaç d'elevar l'ànima. Alex canta des de fa més de quinze anys, ha publicat tres discos i ha participat en nombrosos festivals de música i de composició.

Popurri de cançons Folklòriques Kibutzianas; Amud Haesh; Ot a id a vaibele;
Popurri de Marxes
Leonardo Agunin ens emocionarà sens dubte amb un recorregut per un temps passat. Acompanyat d'un acordió, i després una flauta travessera, recorrerem al seu costat cançons d'abans de la creació de l'estat d'Israel com Tzena, Tzena o Ismeju Hashamaim, així com cançons Idish i himnes i marxes de llavors.
Per quart any consecutiu, la Comunitat Jueva Atid de Catalunya celebra el seu Festival de Música anual. Aquesta cita amb la música, que aquest any a més englobarà Dansa i Teatre, busca ser un nexe d'unió, un mitjà on poder expressar l'art, lligat a una determinada herència jueva i els diferents recorreguts dels protagonistes. Cada un porta a l'escenari part d'un viatge, una tradició que ha comportat i que convergeix en un mateix escenari.

L'arca de Noè
És l'hora dels més petits, les joves estrelles de Tukanim i Sukariot ens delectaran amb un ball que ens farà retrocedir en el temps per portar-nos a la màgica història de l'Arca de Noè.

Teatre
El grup de teatre de ATID presentarà una classe oberta, amb exercicis en viu i amb la participació activa del públic. Exercicis de concentració, improvisació, emocions i personatges. Tot això es formarà en viu i prendràs forma amb la dinàmica de tots, serà una presentació única!
Premi Tzadik i premi Alef

INTERMEDI

SEGONA PART
La història de Ruth
El grup Letamid, integrat per nois i noies de 13 i 14 anys representaran teatralment la
història de Ruth, una dona valenta que és un exemple de perseverança i bona voluntat.

Dues peces mexicanes
Sens dubte un factor d'unió en ATID és la diversitat de les nostres famílies, la majoria de les
quals ha emigrat dels seus països d'origen, i la identitat ha quedat marcada pels
llocs als quals la vida els ha portat. En aquesta línia, Héctor i Dani Sánchez interpretaran
dues peces de Mèxic, la seva terra natal, on la riquesa cultural és enorme.

El rei David i les seves aventures
El grup més gran de Netzer, Anonimim, a través d'un espectacle d'ombres xineses representarà
les peripècies d'aquest personatge central de la nostra història.

Penny Lane; Tres cançons de Lorca
Els guitarristes israelians Yonathan Birenbaum i Omer Goldeberg són joves promeses del
panorama musical. Malgrat la seva joventut tots dos han actuat en innombrables festivals
de renom a Israel i a Alemanya. Sens dubte, un dels plats estrella!

Mizmor Laila
El grup de Rikudeiam dels dissabtes ha preparat una coreografia molt especial per a aquest
Festival, escollint una cançó on l'intèrpret és una cantant israeliana de família iemenita
reconeguda per tots, Noa. Coreografia d'estil oriental teimaní (iemenita) en la qual homes
i dones ballen els passos típics, en bloc, en ronda i en files.
Dirigeix: Anat Kleinman

Reunió dels representants de Tarbut Sefarad a quatre ciutats del Vallès


El passat dissabte 6 de Març de 2010, es va fer possible la trobada entre quatre ciutats del Vallès (Terrassa, Sabadell, Sant Cugat i Rubí) per començar a treballar per la cultura jueva. Va ser una trobada bastant singular i diferent. Quatre persones adultes a un ‘Viena’ (sí, el dels entrepans) decidint un temari que ens portaria a consolidar una nova reunió i anticipar els preparatius per a una futura conferència! Quan parlem de singularitat només podem pensar en lo diferents que som i tot el que vam aconseguir en una sola reunió!

La nostra meta que també és la vostra és que els nostres conciutadans de Catalunya i concretament del Vallès coneguin la cultura jueva que tants anys va viure al nostre país i que avui en dia molt pocs son capaços de recordar i acceptar com a bona.

Per donar a conèixer la cultura jueva començarem presentant les seves festes i tradicions, que són la millor manera de definir al món jueu, i a partir d’aquí profunditzar en altres temes. És per aquest motiu que hem decidit titular la nostra primera conferència ‘Festes i Tradicions de la Cultura Jueva’.

Cada representant de les ciutats abans mencionades s’encarregarà de parlar d’una part del temari de Tradicions i Cultura del judaisme.

La temàtica a treballar es basarà en els punts següents:

  • Shabat
    Pregàries ( Shajarit, Minjá, Arbit)
    Brit milá (circumcisió)
    Bar/Bat Mitzvá
    Festes: Rosh Hashaná, Yom kipur, Sucot, Simjá Torah, Hanuka, Tu bishvat, Purim, Pessah y Shavuot
    Kashrut (menjar Kosher)
    Hatuná (casament jueu)

Esperem poder arribar al màxim de persones possibles i que la temàtica sigui del màxim interès per a tothom.

Quan tota la informació estigui ben consolidada us informarem de la data i el lloc on es celebrarà la conferència.

Gràcies a tots vosaltres pel vostre recolzament, però sobretot gràcies a Tarbut Sefarad que un bon dia ens va agregar a aquest meravellós projecte i que ha fet possible aquesta trobada.

Tarbut Sefarad al Vallès [Tarbut Terrassa, Tarbut Sabadell, Tarbut Sant Cugat i Tarbut Rubí]

dijous, 25 de febrer de 2010

Purim Sameaj!


El 14 d'Adar es celebra Purim (o el 15 d'Adar a les ciutats emmurallades).

Aquesta festivitat és de les més alegres del calendari jueu i celebra la salvació del poble jueu en l'època del mandat del rei persa Assuer (també conegut com a Xérxes).

Aquests fets estan relatats al Llibre d'Ester i descriu com un conseller del rei persa va voler que aquest decretés la mort del poble jueu, sense saber que això voldria dir la mort de la seva nova esposa Ester. Aquesta, arriscant la vida, va demanar al rei que retirés el decret, cosa que finalment va fer.

El poble jueu celebra aquests fets fent dejú el dia abans de Purim i llegint el Llibre d'Ester, així com dinant i bebent vi, fent regals i disfressant-se els nens.

És una festa que recorda la ressistència davant l'adversitat. És un cant a l'esperança.

És un dia de joia, alegria i diversió.

Així doncs, Purim Sameaj!!

dilluns, 25 de gener de 2010

Dia Internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust



El 27 de gener es commemora a tot el món el Dia Internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust.

A Barcelona, a les 19:30h a la plaça del Rei, es farà un acte amb el següent programa:

1.- Lectura d’un extracte de la Resolució aprovada per l’Assemblea general de l’ONU l’1 de novembre de 2005.
A càrrec de la Sra. Rosa Torán, Presidenta d’Amical Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme.

2.- Projecció del curtmetratge documental.
Un dia a Varsòvia, Polònia 1938, 10 min. Yiddish subtitulat a l’Anglès i Català.
Un recorregut pels multitudinaris barris jueus de Varsòvia, en els quals vivien prop de 400.000 jueus abans de la segona guerra mundial.

3.- Interpretació de l’Himne Gitano “Gelem Gelem”.
Francisco Santiago Maya acompanyat pel violinista Emil Bolozan.

4.- Encesa de les espelmes:

1. En record dels sis milions de jueus assassinats pels nazis a la Shoah. Encendrà l’espelma, en nom del poble jueu la Sra. Alicie Adrian.

2. En record de la resistència jueva als nazis. Encendrà l’espelma el Sr. Víctor Sorenssen.

3. En record del milió i mig de nenes i nens jueus víctimes de la barbarie nazi. Encendrà l’espelma un nen en representació de totes les nenes i nens.

4. En record de les víctimes del poble gitano exterminades pels nazis al Porrajmos, el genocidi del poble gitano. Encendrà la espelma, en nom del poble gitano la Sra. Emilia Clavería Borja.

5. En record dels republicans deportats als camps nazis. Encendrà l’espelma el Sr. Edmon Gimeno, deportat a Buchenwald, Dora i Bergen-Belsen.

6. En record dels altres col·lectius que patiren persecució i assassinats pel nazisme. Encendrà
l’espelma el Sr. Jordi Petit President d’honor de la Coordinadora Gai Lesbiana.

7. En record dels “Justos entre les Nacions”, aquells homes i dones que arriscaren la seva vida per salvar els jueus perseguits. Encendrà l’espelma Hble. Sr. Marek Pernal, Cònsol General de la República de Polònia a Barcelona.

Un minut de silenci per les víctimes de l’Holocaust.

5.- Projecció del curtmetratge de ficció.
Spielzeugland (Toyland), Alemanya 2007 / Jochen Alexander Freydank / 14 min. / Curt Ficció/ V.O. subtitulat al Català.
Alemanya, 1942. Amb la intenció de protegir al seu fill, Marianne Meissner intenta fer-li creure que els seus veïns jueus s'aniran de viatge a “Toyland”, el país de les joguines. Un matí el seu fill desapareix i els seus veïns jueus també… Toyland és una pel·lícula sobre la culpa, la responsabilitat i les mentides.
Oscar 2009, Millor Curt de Ficció
Premi al Millor Curtmetratge - Festival de Curtmetratges d'Almería 2009
Espiga d'Or al Millor Curtmetratge de Ficció - Seminici de Valladolid 2009

6.- Interpretació musical a càrrec de la Coral Càrmina.
1. Veniu, preguem, Georgy Sviridov (1915–1998), Rus.
2. Eli, Eli, David Zehavi (1910 - 1975), Hebreu.
3. God shall wipe away all tears, Karl Jenkins (1944), Anglès.
4. Aita Gurea, Aita Madina (1907 - 1972), Basc.


Mai hem de perdre la memòria.

diumenge, 10 de gener de 2010

Visita al Call de Barcelona


A causa de l'èxit d'aquesta activitat, el dissabte 30 gener de 2010 hem programat una nova jornada sefardita al Call de Barcelona.

A les 10 del matí, el Dr Mario Saban realitzarà un recorregut amb explicacions històriques i teològiques pel call jueu de Barcelona. Posteriorment, a les 12 h, dictarà una conferència sobre la presència jueva en els calls catalans des de l'antiguitat fins a l'any 1492, i a les 13 h es realitzarà un dinar amb menjar típic sefardita.

Per inscriure's a la visita-conferència i dinar escriure a: sefarad@tarbutsefarad.com

divendres, 8 de gener de 2010

Shalom!

Benvinguts a aquest espai de trobada per tots aquells que a Terrassa tenen interès en la cultura jueva i l'estat d'Israel.